Tinc l'enorme sort d'haver viscut sempre tocant l'horta.

Qui no hi ha viscut no sap això el que és. Donar quatre passes i estar envoltat de natura és increïble.

Els primer anys de la meua vida els vaig passar a Massalfassar. Encara recorde jugar pels carrers i acabar corrent per dins dels camps de tarongers amb les restes de fusta d'un caixò de taronges. Érem els americans contra els alemanys i teníem metralletes. L'horta era l'amagatall, el refugi, el descobriment i moltes més coses.

Ara, ja fa anys que visc a Bonrepòs i Mirambell. I fins fa relativament poquet, parle de quatre o cinc anys, tot el terme eren tarongers. Hi havia altres conreus, clar que sí, carxofes, cebes, creïlles, lletugues, etc. Però la majoria eren tarongers.

Alts com eren, no veies la fi del terme de Bonrepòs. Et semblava enorme. L'intuïes enorme. I alguns propietaris tenien, als seus camps, algunes construccions fetes amb restes de fusta, ferro o qualsevol cosa que poguera fer servir, les quals utilitzaven per desar ferramenta, per a quedar amb la família els diumenges a dinar o per a qualsevol cosa. Però no es veien les casetes. Solament veies tarongers. Sabies que hi havia alguna cosa per allà per l'escàndol que feien.

Com deia, des de fa quatre o cinc anys, tot ha canviat. Els tarongers han desaparegut pràcticament. I l'horta ha deixat d'amagar secrets. El terme ara sembla xicotet: veus el barranc en una ullada, veus els altres pobles, veus els altres termes. Ja no queden secrets per amagar.

Ara les casetes de l'horta, que abans podien ser un mini xalet, semblen un recull de trastos que la fan lletja. Abans veies la carn, ara veus el llautó de l'horta i no és tan bonica com era.

Com l'amant que no t'ensenya tot, i això fa que siga realment sexy, que desitges estar amb ella, l'horta era més bonica quan intuïes tot el que tenia però no ho veies, quan deixaves que la teua imaginació l'assaborira.