Feu-me el favor. Hauria de ser un dret humà. Directament.

Obligat anar, almenys, el mateix temps que estàs treballant durant l'any, a un lloc on s'ature el temps. Si treballes sis mesos a l'any, doncs sis mesos allà on es mastega cada minut que passa, on sembla que les hores duren més, on tornes a ser tu.

M'encanta vore els infants jugar allà hores i hores, parlant, jugant, renyint ...,on fan el que sempre haurien de fer.

Els majors arribem allà amb tota la nostra inèrcia. Ens costa frenar, en una situació així, si arribem des d'on treballem o vivim.

Tenim la supèrbia d'estar impacients, de voler que, els qui viuen on es para el temps, vagen a la nostra mateixa velocitat. Ens sembla que estem perdent el temps, que no ens atenen, i el que passa és que ells van a un altre ritme. Som egoistes. Ells van al ritme adequat.