Ben de matí, ben de matí, m'agrada passejar el gos pel terme de Bonrepòs i Mirambell.

És una sort poder fer-ho, poder passejar per l'horta

És una sort anar caminat en silenci per vora séquia, notar la fresca de la nit que està acabant, sentir a les cames les gotes d'humitat pegades a les puntes de les plantes, les de les cues de cavall o les dels pixagossos per exemple, escoltar els animals que comencen a despertar.

I quan torne a entrar el poble, m'agrada dir bon dia a tothom amb què em creue pel carrer.

M'agrada vore la cara de sorpresa que posen en saludar-los perquè, en un poble que és poc a poc més ciutat i menys poble, és cada vegada més difícil que et saluden perquè sí, pel sol motiu de trobar-te. Cada vegada es practica més l'auto aïllament.

Sempre salude en valencià. I sempre mire a vore qui em contesta en valencià i qui em contesta en castellà. Així comprove si al dia següent em torna la salutació en valencià per fi.

I m'agrada tornar a casa i haver saludat al del fem, al carnisser, al que neteja, a l'estanquer, a la fornera, als del centre de salut.. i a qui em trobe pel poble.

Bon dia a totes.